Crec que el fet de començar a treballar aquesta assignatura des d’un cas pràctic ha estat molt positiu. Hem fet la lectura dels mòduls pensant en una situació i unes actituds determinades. Hem hagut d’expressar les nostres opinions, i aquestes s’han anat forjant, reforçant o modificant a partir de les aportacions dels altres companys. Hem anat aprenent les diferències entre diferents conceptes: interculturalitat, multiculturalitat, etnocentrisme, relativisme,.. partint d’un cas pràctic tots els conceptes prenen més sentit.
Les opinions expressades en el debat s’han situat bàsicament al voltant de dues maneres d’enfocar la situació: els que crèiem que la utilització d’aquests jocs per part del Joel era encertada, que els jocs no eren racistes, i que eren útils per treballar la interculturalitat a l’aula i prevenir actituds xenòfobes ,. I els que creien que la utilització d’aquests jocs no era la més encertada per treballar la interculturalitat, doncs tenien connotacions racistes i violentes.
Tots mostràvem força acord en que en Joel havia comès l’error de treballar de forma individualista, sense comptar amb la col·laboració de l’altra companya i sense tenir massa present el context de l’escola, la qual cosa li ha comportat una sèrie de conflictes.
El que m’ha quedat clar és que treballar la interculturalitat no s’aconsegueix amb activitats puntuals, sinó que la nostra actitud intercultural ha d’estar present en el treball de cada dia, en el respecte vers les diferents cultures, en afavorir l’ intercanvi entre aquestes, en el saber compartir sense imposar,... I que l’educació és la clau.
.JPG)